NOTÍCIA DE PREMSA

24-7-2020

 Publicat a "El Segre", Els fanalets de Sant Jaume 'confinats' com el 1810

images

El departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya notificà dimecres passat a l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes que s’havia fet efectiva la inscripció de la Festa i Romeria dels Fanalets de Sant Jaume al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Certament és una notícia que ens ha omplert de goig, al tractar-se del reconeixement oficial per part de la primera institució de Catalunya a una de les festes més antigues i populars de Lleida, com ho és la Romeria dels Fanalets, que té lloc cada 24 de juliol al vespre. Aquesta catalogació és el darrer i definitiu pas perquè finalment sigui declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional, tal com es mereix per la seva antiguitat (més de 400 anys), per la seva permanència en el temps i per ser a hores d’ara una celebració popular, plenament arrelada, estimada i viscuda pels lleidatans i lleidatanes, molt especialment pels infants. Alhora que és també una festa singular i única arreu de Catalunya. La catalogació ens arriba, però, en uns moments en què degut a la crisi sanitària de la pandèmia de la Covid-19, ha calgut suspendre la Romeria que aquest vespre hagués omplert d’infants amb fanalets els carrers de la nostra ciutat. Un fet que no s’havia donat mai en aquests darrers 80 anys i que ens deixa una sensació agredolça. Certament, la festa ha viscut en la seva dilatada història dificultats de tota mena com ara guerres, setges, conflictes polítics i socials, també pandèmies com la que ens afecta, havent sobreviscut a totes elles. N’és exemple un fet històric que en les actuals circumstàncies és bo recordar i fins i tot imitar. Cal que ens situem en el mes de juliol de 1810, en plena Guerra de la Independència, quan tot just fa dos mesos que els francesos han conquerit la ciutat que havien guanyat el 13 de maig d’aquell any, entrant-hi amb sang i foc. El governador militar francès era el coronel Baró d’Henriot, un home despòtic, cruel i sanguinari, que volgué imposar el seu domini sense escatimar mitjans. La ciutat vivia sota el terror. En aquestes circumstàncies arribà la nit del 24 de juliol, en què la nostra ciutat s’il·lumina amb la llum dels fanalets de Sant Jaume, evocant la bonica llegenda d’origen de la festa, que explica que l’apòstol, cansat i famolenc, arribà de nit fins als peus de les muralles de Lleida, on es deturà per descansar. Tot seguit travessà una de les portes de la muralla, s’introduí dins la ciutat i continuà camí amunt, però malgrat el compte que parava va aixafar una bardissa i se li clavà una punxa al peu que li impedia caminar. Adolorit, es veié obligat a aturar-se i, encara que intentà treure’s la punxa, la foscor feia infructuosos el seus esforços. Com que patia tant, els seus gemecs van arribar fins a les oïdes dels àngels del cel, que acudiren en auxili del pelegrí amb “fanalets de llum”, il·luminat la fosca nit i facilitant que el Sant pogués treure’s la punxa i continuar el seu camí apostòlic.

El governador ocupant va prohibir que es commemorés pels carrers de Lleida la Festa dels Fanalets, pensant potser que tanta lluminària podria ésser motiu de comunicació des de la plaça ocupada amb els sometents que no paraven d’atacar amb escamots els soldats de les tropes napoleòniques que ocupaven la ciutat. La prohibició fou acatada i complida pels lleidatans, com no! Però quan va arribar el vespre, tragueren i penjaren els seus fanalets encesos a quasi tots els balcons i finestres de les cases, honorant també en la prohibició a l’Apòstol i complint amb fidelitat la tradició. Diuen les cròniques que l’any següent, a l’apropar-se la festa i sense pensar-s’ho dues vegades, Henriot va autoritzar que els infants lleidatans sortissin lliurement al carrer amb fanalets. Avui, vigília de la festa de Sant Jaume, quan es compleixen 210 anys d’aquella prohibició, ens trobem amb un altre impediment no pas per motius bèl·lics com aleshores, sinó sanitaris, que ens obliga a “confinar” la Festa dels Fanalets. Però això no ha de ser cap impediment perquè a l’arribar la nit pengem els fanalets encesos als balcons i finestres de les nostres cases, perquè tot i les circumstàncies tan especials que estem vivint, la seva llum es faci més present que mai a Lleida, com així ho van fer els lleidatans la llunyana nit del 24 de juliol de 1810. Llum als balcons, a les finestres de Lleida i sobretot al cor dels lleidatans!

Enllaç a la publicació

Reobertura de l'alberg de Cervera

6-7-2020

IMG 5329

Tornem a obrir l'alberg de Cervera seguint la línia de les obertures dels albergs de la resta de comunitats. Penseu que el Camí s'ha obert l'1 de juliol.

Els hospitalers de l'alberg de Cervera pertanyen a "Emaús Rural" i resideixen al mateix edifici i això els permet tenir, si cal, més cura dels pelegrins que passin per Cervera.

El responsable de l'alberg és el Xavier Ibàñez i el seu teléfon és 641 860 940.

IMG 5328

Notícia de premsa

28-6-2020

Notícia que  ha publicat el diari digital "Heraldo Aragón" i com que es refereix al tram de Camí que tenim pendent d'acabar o publiquem a la nostra pàgina per el seu interes.

"Finalizan la mejora de los últimos 88 km del Camino de Santiago de La Ribagorza"

 

Screenshot 2020 06 28 10.59.31

 

" La Diputación de Huesca, que ha financiado la actuación entre Roda de Isábena y Berbegal, ha presentado la ruta, que consta de 9 etapas y 150 km. Se integrará en la Red de Senderos Turísticos de Aragón como GR-17.

La ruta del Camino de Santiago por la Ribagorza se integrará en la Red de Senderos Turísticos de Aragón como GR-17.Javier Blasco/DPH
Los peregrinos que antaño iban caminando hasta Santiago de Compostela frecuentaban diferentes recorridos en función de sus lugares de origen, como el conocido Camino francés, el valenciano, el catalán o la ruta jacobea de la Ribagorza, que une San Bertrand de Cominges (en Francia) con Berbegal recorriendo gran parte de la zona noreste del Alto Aragón. Para poner en valor esta ruta, que atraviesa La Ribagorza y parte del Somontano, y continuar con la señalización y adaptación que se hizo en 2018 hasta Roda de Isábena, la Diputación Provincial de Huesca ha financiado la mejora de los últimos 88 kilómetros de este camino. 

Los trabajos, con un coste aproximado de 244.380 euros y realizados por Prames, se extienden desde Roda de Isábena hasta Berbegal, punto de enlace con el ramal del Camino de Santiago catalán, que viene de Montserrat.

Durante la presentación de la ruta este martes, Roque Vicente, diputado del área de Desarrollo y Medio Ambiente, ha puesto en valor “la implicación de los ayuntamientos por los que pasa este trayecto, su compromiso es muy importante, pues van a ser los encargados de mantenerlo en condiciones adecuadas para el paso de peregrinos, además de promocionarlo y promoverlo como alternativa a los caminos más tradicionales”.

Ha añadido que “la unión de esfuerzos siempre redunda en beneficio del territorio y, en este caso, no solo hablamos de dos comarcas, sino de toda la provincia. Estamos en un momento crucial para el futuro del territorio y muy especialmente del sector turistico, y la recuperación de este sendero, el GR-17, seguro será un revulsivo importante para todo el Alto Aragón”.

En este sentido, la alcaldesa de Montanuy, Esther Cereza, ha apuntado que se trata de “un proyecto esencial para dinamizar los pueblos que atraviesa y seguro va a desestacionalizar el turismo que llega hasta La Ribagorza y el Somontano”. A su juicio, “la colaboración y cooperación entre instituciones va a seguir siendo esencial a partir de ahora, pero también que nuestras empresas se adapten a las necesidades de los peregrinos, todos los alojamientos van a jugar un papel crucial”.

Tanto Esther Cereza como Manolo Bara, vicepresidente de la Federación Aragonesa de Montaña, han agradecido el apoyo de la Diputación Provincial de Huesca “que nos tendió la mano desde el primer momento". "El trabajo conjunto se traduce ahora en beneficio para todo el territorio” ha apuntado Bara, quien ha destacado además “el valor añadido que aporta el GR-17, no solo es una infraestructura deportiva, también turística, económica y de comunicación, pues este sendero nos acerca más a Europa”.

Para finalizar, Roque Vicente ha dejado claro que la Diputación Provincial de Huesca “seguirá fortaleciendo la telaraña de infraestructuras que dinamizan nuestro territorio” y ha recordado que “pese a los rebrotes de los últimos días, la provincia sigue siendo un destino seguro y que ofrece confianza al turista”. Eso sí, ha hecho un llamamiento “a la responsabilidad individual, todos debemos cumplir las normas de distancia social, uso de mascarillas e higiene de manos. Solo así, la seguridad está garantizada tanto para visitantes como para los habitantes del Alto Aragón”.

Una recuperación que comenzó en 2018 con las tres primeras etapas
La Diputación Provincial de Huesca comenzó hace más de dos años los trabajos de recuperación de la ruta jacobea de la Ribagorza o vía Arán-Pirineos, concretamente las cuatro etapas que separan Montanuy de Roda de Isábena.

El trazado del GR-17 está compuesto por 9 etapas, en total 158’5 kilómetros de recorrido que se integrarán en la red de senderos turísticos de Aragón y como ruta específica del Camino de Santiago, respetando los caminos tradicionales por los que ya discurría y que pasaron al olvido con la despoblación de parte de este territorio, el abandono del pastoreo transhumante y el fin de las peregrinaciones.

Esta ruta combina el interés histórico con el medioambiental. De forma transversal, se suceden paisajes cambiantes de gran diversidad geológica y biológica con bosques, barrancos, congostos o collados, así como la parte histórica y etnográfica que dejan pueblos como Soler, Capella, Ubierto o Costeán, con otras poblaciones de mayor tamaño como son Graus o Barbastro entre otros.

La ruta se encontraba documentada en apuntes que lo marcaban como paso alternativo de los peregrinos que llegaban desde San Bertrand de Cominges procedentes de Narbonne o de Toulouse. A finales de la Edad Media, cuando el paso de Somport se vio afectado por guerras religiosas entre hugonotes y católicos, comenzó a utilizarse este camino. De hecho, en el mapa francés de 1648 se muestra el paso de Saint Bertrand de Cominges a Vielha en dirección a Barbastro como una vía ya existente. "

Enllaç a la publicació